Caracola: projectar amb el que hi ha
Un habitatge a Canyelles que explora com construir a partir de materials recuperats i excedents industrials. La seva disponibilitat, les seves dimensions i les seves qualitats guien el projecte des de les primeres decisions.
| Ubicació | Canyelles, Barcelona |
| Tipus | Habitatge unifamiliar d’obra nova en autopromoció |
| Superfície | 85 m² |
| Arquitecta | Sara Baldasano |
| Col·laboració | Albert Cols |
| Material broker | LOOP, Thaïs Kempell, Luca Caraglio |
| Finançament parcial | Agència de Residus de Catalunya (ARC) |
| Objectiu | Més del 80 % de materials reutilitzats |
| Estat | En curs |
Dissenyar i construir amb materials reutilitzats
Caracola serà la casa d’una mare i el seu fill a Canyelles. L’encàrrec neix de la seva sensibilitat envers l’entorn i d’una voluntat compartida: construir la seva llar amb materials reutilitzats. Aquesta decisió transforma la manera de projectar des de l’inici.
Projectar comença per buscar: visitar tallers, reconèixer peces, mesurar-les i conèixer-ne la procedència. Materials que han sostingut altres edificis o que mai no es van arribar a fer servir entren al dibuix amb les seves dimensions, quantitats i prestacions.
La recerca i el disseny avancen junts. Una partida de fusta resol un forjat; un lot de ceràmica obre una possibilitat per a la façana. Cada troballa exigeix comprovar, calcular i tornar a dibuixar: s’avança i es torna enrere, però mai al mateix lloc.
Tot plegat amb un pressupost ajustat. Recuperar materials pot abaratir-ne l’adquisició, però exigeix més dedicació per localitzar-los, avaluar-los i preparar-los, sense renunciar al confort, la seguretat i la qualitat dels espais.
Com a projecte pilot, Caracola documenta aquest recorregut —assajos, condicionament, aplec, transport i posada en obra— i en registra quantitats, minves, costos i temps per estudiar com la reutilització reorganitza el disseny, la construcció i la coordinació entre els qui la fan possible.
Dades del projecte
| Material reutilitzat | ≈ 100 t previstes |
| Fusta laminada | 149 m² de forjat (27,5 m³) |
| Maó refractari | ≈ 23.000 peces (≈ 75 t) |
| Teula sense estrenar | 628 peces (≈ 3,1 t) |
| Demanda energètica | −32 % respecte al model inicial |
| Emissions, energia i aigua evitades | en càlcul |
Quantitats de l’inventari de projecte; masses estimades amb densitats de referència, provisionals.
Què es reutilitza i d’on ve
El que es recupera també pot canviar de funció.
Estructura
Els forjats de terra i sostre es fan amb trams de grans bigues de fusta laminada (GL28h) de l’antiga bolera de La Maquinista, a Barcelona. Les peces es classifiquen, s’assagen i es caracteritzen; després es tallen al taller i es col·loquen de pla, de manera que el cantell de la biga passa a ser l’amplada del panell. S’aprofita el 93,5 % de la fusta de les peces utilitzades.
Les bigues, els pilars i les llindes són de pi massís: excedents d’obra i arbres caiguts pel vent o talats que havien d’acabar en un gestor de residus. La pèrgola exterior és metàl·lica i es construeix amb l’estructura recuperada d’una exposició.
Envolupant
La façana i els murs de càrrega són de maó refractari de l’antiga fàbrica de vidre Rovira, a la Zona Franca. Havia de servir per construir-ne els nous forns, però la fàbrica va tancar abans de fer-lo servir.
De la mateixa fàbrica prové l’aïllament refractari de terra i coberta, que s’ha assajat i es complementa amb aïllament tèrmic. La coberta s’acaba amb teula ceràmica sense estrenar: l’excedent d’un fabricant que va tancar. Les fusteries combinen peces recuperades i noves.
Paviments
El paviment interior es fa amb maó refractari de segona qualitat de Teide, excedent de fàbrica que mai no es va arribar a fer servir. L’entarimat exterior combina fusta de palets i llistons de fusta sobrants d’obra.
Equipament
Els mobles de la cuina i els armaris es fan amb les portes dels armaris del vestidor del RCTB. Les portes interiors, els sanitaris, l’aixeteria, les piques i els taulells de pedra natural també són recuperats.
Aprofitar el sol, conservar la calor
Reutilitzar no n’hi ha prou: també cal reduir la demanda energètica.
A l’hivern
La geometria de l’habitatge i les seves obertures busquen aprofitar la radiació solar a l’hivern. La massa dels materials interiors permet acumular part d’aquesta calor, mentre que l’aïllament ajuda a reduir les pèrdues durant la nit.
A l’estiu
Les proteccions solars i la ventilació a les hores fresques busquen limitar el sobreescalfament. L’estudi tèrmic permet contrastar aquestes decisions i ajustar conjuntament materials, obertures i envolupant.
Aprendre i validar
Caracola també és un banc de proves per a la reutilització.
Què necessita la reutilització
Temps per localitzar recursos, assajos i comprovacions, coordinació entre agents i documentació que permeti prendre decisions.
Validar en acabar
Un cop construïda, toca validar el que s’ha fet: comprovar com funciona, recollir els aprenentatges i detectar què es pot millorar a la propera obra.
