Què és una auditoria prèvia a l’enderroc
Com reutilitzarem el que ja està construït si no sabem què tenim?
| Tema | Eines · Normativa |
| Format | Guia de 12 pàgines en PDF |
| Fonts | DIN SPEC 91484:2023 · normativa de cada país (2026) · guia FCRBE (Interreg NWE, 2022) |
Què és. Una primera documentació detallada dels materials i components d’un edifici abans d’una intervenció important. Serveix per saber què hi ha abans d’enderrocar, analitzar el potencial de circularitat dels materials existents, fer visible a tots els agents el valor material de l’immoble i activar el mercat circular.
No només ajuda a reutilitzar. Caracteritzar bé els materials també permet reciclar-los mantenint-ne més valor, perquè no partim d’un residu indiferenciat, sinó d’un material conegut i caracteritzat.
Quan entra ho canvia tot
Si l’auditoria arriba després del projecte, només serveix per gestionar residus. Si arriba abans, canvia el projecte.
Abans de decidir l’enderroc
Ajuda a conservar.
Durant el disseny
Funciona com a catàleg de materials amb què dissenyar.
Just abans d’enderrocar
Només queda optimitzar el reciclatge.
Fases segons la DIN SPEC 91484:2023.[1]
Com fer-la
Com abans comença l’auditoria, més temps hi ha per trobar destinació als materials i components.
Qui la pot fer
Arquitectes, propietat, constructores i empreses d’enderroc i deconstrucció, entitats de control tècnic, magatzems de material recuperat i experts en reutilització. Cadascú hi veu coses diferents.[3]
La guia recomana combinar-los segons els objectius del projecte: qui comercialitza material detecta el que ja té mercat; un expert en reutilització hi veu també les oportunitats menys habituals.
De l’escaneig visual a l’inventari detallat
Primer, un escaneig visual tan bon punt sabem que volem intervenir en un edifici o un entorn construït existent. Després, una preauditoria més genèrica que llista cada material o component amb foto, quantitat, mides, observacions i possibles destinacions.[3]
Si s’hi veu potencial, una auditoria complementària inspecciona a fons aquests materials i components, documenta proves de desmuntatge i prepara una fitxa per lot per comunicar-ho.
Auditoria de residus no és auditoria de reutilització
L’auditoria de residus s’organitza per codis LER, per materials. Una finestra compta com una certa quantitat de vidre i una certa quantitat de fusta. En una auditoria de reutilització, la mateixa finestra sencera compta com un únic component.[3]
Combinar-les és viable si es tenen en compte aquestes diferències i si l’equip té experiència en reutilització.
Com detectar el potencial
Per analogia amb el que ja es recupera habitualment: maó massís, teules, fusta, parquet, rajoles, acer estructural, portes, radiadors de fosa, sanitaris, pedra.[3]
I amb criteris: estat, quantitat, homogeneïtat, valor, facilitat de desmuntatge i logística, estalvi de carboni i substàncies perilloses. Cap desmuntatge ni assaig destructiu abans d’avaluar la presència d’amiant.[3]
Què fer amb l’inventari
Informar l’empresa d’enderroc de quins materials i components es recuperen abans de començar l’enderroc, i compartir-ho amb l’equip del nou projecte per reutilitzar-los a la mateixa obra o en una altra.[3] La clau és que aquesta informació arribi a la fase de disseny: és aquí on el projecte pot incorporar els materials i assolir els impactes i els objectius fixats.
En obra pública, la guia proposa annexar-lo al contracte d’enderroc, amb una obligació de mitjans per desmuntar amb cura i buscar destinació als materials i components, o fer-lo servir com a base d’una licitació de desmuntatge.[3] Per a nosaltres, l’inventari ha de formar part de les bases del concurs, perquè els materials i components existents siguin una condició de disseny des de l’inici, no una cosa que es gestiona després.
La guia
El projecte europeu FCRBE (Interreg Nord-oest d’Europa) va publicar el 2022 The reclamation audit, una guia per fer l’inventari dels productes reutilitzables abans d’enderrocar. Recorda que avui es reutilitza menys de l’1 % dels materials que surten com a residu d’obres i enderrocs, i que reutilitzar pot tenir un impacte entre 2 i 12 vegades menor que fer servir un producte nou equivalent.[3]
En anglès, francès i neerlandès, amb una plantilla d’inventari en Excel.
Mapa normatiu
Auditories prèvies a l’enderroc a Europa: obligatòries en uns països, absents o reduïdes a un pla de residus en d’altres.
Obligatòria i orientada a la reutilització
França (PEMD, 2023), Dinamarca (2025), Luxemburg (2022), Suècia i Londres (GLA, 2021).
Obligació parcial
Itàlia, només en obra pública (CAM 2022); Alemanya, segons la regió.
Voluntària o via certificació
Anglaterra (BREEAM), Irlanda (guia EPA) i Valònia.
Pla o inventari de residus, no auditoria de recursos
Espanya, Catalunya, Portugal, Flandes, Brussel·les, Països Baixos, Àustria i Finlàndia.
Sense obligació específica trobada a la resta de països (en gris).
* Casos mixtos: combinen la lògica de residus amb la identificació de materials i components reutilitzables.
Font: elaboració pròpia de LOOP a partir de la normativa de cada país (2026).[2]
