El que ens emportem del III Congrés Catalunya Circular
No hi ha un model europeu per copiar, sinó ecosistemes en què inspirar-nos.
| Congrés | III Congrés Catalunya Circular · 28 i 29 d’octubre de 2026 · CCIB, Barcelona |
| Sessió | «Construcció 4.0: del tsunami normatiu al disseny per al desmuntatge», organitzada per l’ITeC |
| Modera | Glòria Díez |
| A la taula | Albert Sagrera Cuscó, Cristina Sendra, Jordi Ibáñez Ferrer, Eduard Cuadern, Pol Miret i Sara Baldasano |
Sis professionals vam compartir taula a la sessió de l’ITeC i, des de perspectives diferents, tots vam parlar de construir amb els recursos que ja existeixen: l’edifici com a banc de materials, desmuntar per tornar a utilitzar i dissenyar pensant en futures transformacions.
Que la reutilització ocupi aquest espai en el debat és un senyal d’avenç. Però encara queda molta feina per incorporar-la de manera habitual a les obres. Aquí compartim algunes de les idees que van sortir a la sessió i d’altres que s’hi van quedar fora.
Quins models estan funcionant millor per consolidar un mercat de productes reutilitzats i quines lliçons podríem aplicar aquí?
No crec que existeixi un model guanyador exportable. El que funciona a Europa són ecosistemes en què coincideixen tres factors.
Una oferta completa i professionalitzada
No n’hi ha prou que el material existeixi: calen infraestructura i agents. Centres de recursos urbans on el material es recupera, s’emmagatzema i es prepara, com la Materialenbank de Lovaina, que l’Ajuntament va obrir el 2021 i que ja recupera 250 tones l’any[1][2].
I cal el material broker, que connecta oferta i demanda i lliura el material amb les condicions tècniques que l’arquitecte necessita per poder prescriure’l.
La demanda pública
L’obra pública ha d’incloure en els seus plecs condicions que incentivin el mercat: inventaris de reutilització, lots de material recuperat.
És l’administració qui pot assumir el risc de les primeres operacions i normalitzar la pràctica.
Un marc normatiu que obligui i incentivi
La responsabilitat sobre el material recuperat encara no està regulada: avui la resolem amb acords entre agents, projecte a projecte. El que sí que està activant el mercat són les normes que obliguen a aplicar-la, com l’auditoria prèvia a l’enderroc o la limitació de la petjada de carboni dels edificis. Dinamarca, per exemple, ja limita el carboni de l’obra nova a una mitjana de 7,1 kg de CO₂ per metre quadrat i any[3].
Però amb una condició: el mètode de càlcul ha de reconèixer la reutilització. Si un material reutilitzat compta com un de nou, el límit no ajuda[4]. El nou Reglament europeu de productes de construcció ho resol: inclou els productes usats, i el seu cicle de vida comença quan es desmunten[5]. França ens dona la lliçó contrària: ha regulat molt, però sobre el residu i no sobre el producte, i no ha assolit els seus objectius de reutilització[6].
Una oportunitat concreta
La directiva europea d’eficiència energètica dels edificis (EPBD) obliga els estats a presentar el gener de 2027 el full de ruta per limitar el carboni dels edificis nous[7]. És ara quan cal assegurar que la reutilització compti.
I tenim un buit: la Llei 7/2022 obliga a l’enderroc selectiu des del 2024, però regula la separació de residus, no la conservació del producte[8]. Ens falta l’auditoria prèvia a l’enderroc com a pas previ.
No és una idea nova
L’any 458, l’emperador Majorià va fer responsables els funcionaris que autoritzaven desmuntar edificis públics per endur-se’n la pedra[9], i el Codi Teodosià ja regulava com fer aquest desmuntatge i què fer amb els materials[10][11].
Abans d’enderrocar, algú havia de decidir què es conservava. És, en certa manera, la precursora de l’auditoria prèvia a l’enderroc.
Si haguessis d’identificar la principal barrera que ens separa d’aquests casos d’èxit, seria una qüestió de confiança, logística, cost, disponibilitat dels materials o algun altre factor?
La confiança, la logística o la disponibilitat són símptomes d’una barrera de fons: la fragmentació.
Dos processos separats
Avui desmuntar i construir són dos processos separats, amb agents, calendaris i contractes diferents. Per això el material no arriba quan cal, la informació sobre el material no passa d’un agent a un altre i ningú no té l’encàrrec de portar-lo d’una obra a una altra.
I quan apareix una dificultat, cada agent pren la solució més fàcil per a ell, que és la lineal.
El pacte de De HER
Fa poc vaig visitar De HER, a Rotterdam, un centre circular construït amb el material d’un laboratori desmuntat a Delft[12][13]. Segons ens van explicar, es van fixar un objectiu de circularitat molt alt, al voltant del 90 %, i van pactar que, davant de qualsevol problema que no sabessin resoldre, la solució no podia ser la lineal.
Aquest compromís compartit és el que els va permetre no caure-hi.
Portar-ho als contractes
Però també ens ensenya un límit: era un pacte voluntari, en un projecte municipal, amb el material d’una sola font[12]. Perquè això escali, la col·laboració no pot dependre de la voluntat de cada equip. S’ha d’incorporar als contractes, amb equips que integrin des del principi qui desmunta i qui construeix[14][15].
Entre l’aspiració i la realitat hi ha un salt enorme, i només el tanquem si la col·laboració deixa de ser excepcional i es converteix en la manera normal de treballar.
Referències
- VRT NWS, 20/12/2025. Materialenbank de Lovaina: obertura el 2021; de 20 t (2022) a 250 t (2025).
- Atelier Circuler vzw, presentació (abril de 2025). Acord marc d’urban mining amb la ciutat de Lovaina; reptes de finançament i certificació.
- The Civil Engineer, «Denmark phases in stricter CO₂ rules». BR18: límit mitjà de 7,1 kg CO₂e/m²/any des de l’1/7/2025.
- Nordic Council of Ministers (2023), Circular construction in the Nordic countries. El càlcul danès inicial assignava als materials reutilitzats les mateixes emissions que als nous.
- Reglament (UE) 2024/3110 de productes de construcció. Inclou els productes usats; el cicle de vida comença amb la desinstal·lació.
- REP PMCB (França): refundació de la filière, 2026. Objectiu de reutilització de 2024 no assolit; rebuig de l’AIMCC al compromís del Govern (6/10/2026).
- Directiva (UE) 2024/1275 (EPBD), art. 7, i Comissió Europea, life-cycle GWP. Full de ruta de valors límit el gener de 2027; càlcul obligatori el 2028 (més de 1.000 m²) i el 2030 (tota l’obra nova).
- Llei 7/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, art. 30. Enderroc selectiu obligatori des de l’1/1/2024.
- Policy Options (IRPP), sobre la Novel·la 4 de Majorià (458). Sanció als funcionaris que autoritzaven desmuntar edificis públics.
- Arce, J. (2006), Archivo Español de Arqueología. Legislació del Codi Teodosià sobre la conservació dels temples.
- Religions (MDPI), 2024, 15(6):663. El Codi Teodosià regulava l’enderroc dels temples i la reutilització dels seus materials.
- Circle Economy, «De HER, a circularity centre». Material d’una sola font, documentat amb passaport de materials; N3O, BAM, DGMR.
- Rotterdam Style, «Rotterdam launches De HER». Inauguració el 23/5/2025, Bovendijk 191.
- Bouwend Nederland, Materialen Expeditie 2022. Col·laboració primerenca i bouwteams com a condició perquè la reutilització arrenqui.
- Ciutat de Malines (Mechelen), Impuls circulair herbestemmen.
